Publicidad:
Terra
La Coctelera

Currículum Vitae

Nom:

Claudi

Cognoms:

Cisneros Camps

Data de naixença:

dos de juliol de mil nou-cents vuitanta-cinc

Lloc:

Barcelona

Estudis realitzats:

Ensenyança primària i secundària obligatòria a l'escola
Immaculada Vedruna. Batxillerat científic i batxillerat tecnològic a l'IES Jaume Balmes. També va seguir algunes assignatures de la llicenciatura de matemàtiques a la UB.

Grau mitjà de música realitzat en l'especialitat de clarinet cursant assignatures de composició amb en Xavier Boliart i assignatures de cambra amb Liliana Maffiote. Premi d'honor de cambra de final de grau mitjà.
Actualment cursa el segon curs de grau mitjà en l'especialitat d'orgue i el tercer curs de grau superior a l'ESMuC en l'àmbit de composició. Ha estudiat la seva especialitat amb en Christophe Havel i en Salvador Brotons.

Ha realitzat diversos cursos de música arreu de l'Estat espanyol estudiant amb reconeguts professors de l'Estat i també de l'estranger.

Les Hèbrides

Anàlisi d'aquesta deliciosa obra de Felix Mendelshon:enlace

Concert del Conjunt XXI!

21 de miag del 2006 a les 20:30 a la sala Polivalent de l'Auditori:

Estrena del Petit concert de clarinet a carrec del Conjunt XXI! sota la batuta de Marta Carretón.

Per a veure'n el programa de mà podeu pitjar el següent enllaç:
enlace

Catàleg d'obres

Música orquestral:

Minisimfonia concertant per a violí, clarinet i piano i clavecí
Als fills de prop dels volcans
Petit concert de clarinet

Música de cambra:

Trio per a clarinet i dos violins
Quintet per a dos pianos, acordió, clarinet i violoncel
Cànon i d'altres peces per a quartet de corda
Recitatiu, ària i cavatina per a saxòfon i piano

Peces per a instrument sol:

Sonata per a piano
Un petit secret amagat per a violí

Peces vocals:

Quan l'alè per a veu i guitarra
Si em demanau per a veu i piano
Haikús en temps de guerra per a cor mixt a 8 veus

Música i matemàtiques

He pensat de publicar-vos un article petitó que vaig escriure ja farà temps, però he pensat que des d'aquest bloc el veuríeu millor:

Música i matemàtiques:

Per a què serveixen? Què faig estudiant aquestes dues coses, aparentment antagòniques, aparentment anàlogues? Tan la música com les matemàtiques tenen una cosa en comú: l'abstracció. Realment les dues arts, o les dues ciències, han arribat a independitzar-se del llenguatge i la percepció bàsica i elemental humana, amb això no vull dir res més que han creat un llenguatge independent. És un llenguatge difícil de traduir, com si es tractés d'una llengua d'una família extremadament llunyana, tan llunyana i amb unes necessitats tan diferents que el seu llenguatge s'ha tornat intraduïble, així com el nostre al seu.

Alguns sabreu que els inuïts tenen una vintena de paraules diferents per a referir-se a conceptes com el blanc, ells veuen així doncs, una vintena de blancs diferents. Tan en la música com en les matemàtiques no tenim cap blanc, però tampoc no necessitem dir que és el blanc, el blanc no existeix en la nostra realitat. Podem dir que tan la música com la matemàtica són d'un altre món, però abelleixen als d'aquest, tan per als qui cerquen l'evasió com per als qui ja viuen evadits i com per als qui toquen de peus a terra.

L'home n'ha fet les lleis, lleis abstractes, com una gramàtica, que permet una mica, veure'n la sintaxi, molt però s'allunya de poder-lo parlar tenint-lo com si fos llengua materna. Els més grans han estat gent que podien arribar a entendre l'idioma sense haver-lo de traduir al seu, que tot i tenir una llengua humana com a llengua materna de ben petits escoltaven per ca seva una altra llengua, que no aprendrien a ben parlar, ja que de poc serviria per comunicar el que cal en aquest món nostre. No es pot demanar un biberó o un xumet amb la música o les matemàtiques, no necessiten fer-ho perquè el llenguatge desenvolupa les paraules segons la necessitat i ni la música ni les matemàtiques han necessitat mai d'un xumet o un biberó.

Així doncs, proposo al món mirar d'aprendre altres idiomes, idiomes ben poc útils per a demanar favors o d'altres coses tan mundanes. Idiomes, això si, universals, si se'n sap extreure tot el component cultural propi, és clar. Idiomes que no necessiten de cap altre per a ser ensenyats, ni tampoc per a ser apresos, llenguatges independents i autònoms:

Música i matemàtiques.

Cinema Actual

Cinema actual
Digueu-me nostàlgic, tot i ser un jovencell que fa pocs anys que té pèl per algunes bandes, però les pel·lícules ja no són el que eren i és que tot i la considerable millora tècnica i alguna originalitat de càmera, cal dir que ja sovintejaven en el cinema anomenat d'autor de fa uns anys, els guions són ja no poc originals sinó directament mal escrits.

Ahir després de força pel·lícules em vaig quedar realment satisfet després de veure'n una, va ser una de nipona que feien a propòsit del festival de cinema asiàtic de Barcelona: University of Laugths. El director em va saber enganxar gairebé des del primer moment, tan sols amb pràcticament dos actors creava un fil prou tens i et feia estimar els dos personatges: un escriptor de comèdies i un censor de l'Estat, tot en un ambient de la IIa Guerra Mundial. Divertida i entranyable tot i que hi havia punts, com la música, que no acabaves de reparar si era una exageració per emfatitzar l'humor o és qüestió d'estètica i és que parlant d'altres cultures a voltes és de mal saber.

El cas és que la meva crítica a moltes de les pel·lícules que ens fan empassar és l'estructura, crec que està mal construïda i no perquè els guionistes d'avui en dia no estiguin prou ben dotats sinó que penso que senzillament no la tenen en compte. Tothom, qui més qui menys, haurà estudiat que la forma clàssica estructural és principi, nus i desenllaç. A tota pel·lícula convencional de cinema podrem trobar aquest esquema fins i tot a les criticables. Què passa però si no hi pensem, si deixem de banda alhora de construir la velocitat i el pes de cadascun dels fragments. És on hi encabirem el problema: desproporció.

I és que sembla que es busqui d'una manera massa evident arribar a un final que talla en sec el film, potser no hi ha tant l'explicar l'història com acabar la pel·lícula i per tant si combinem les dues coses ens trobem que el primer desenllaç és el final de la pel·lícula. Tenim, així doncs, una estructura que consta d'una introducció que per sort encara no s'ha vist exageradament retallada o en depèn quin cas podríem dir que està ben plantejada, un nus llarg i fins i tot refarcit gratuïtament sobretot en la part central del nus en la qual s'ha deixat anar el quid de la qüestió però és massa aviat per a començar la roda d'esdeveniments que el resoldran directament i finalment es resol i la pel·lícula acaba, aquesta resolució és però tant curta i el clímax és tant proper al final com si en una nit amb alcohol quan arribes al punt de màxima eufòria i estàs enmig de la festa t'obliguessin a dormir, ens indignaríem, oi?

Suposo que es vol produir massa ràpid, es tendeix a fer les coses a raig i ni durant el romanticisme on es bandejava l'escriptura automàtica no era tan a raig ja que tenien molt ben interioritzada una escriptura d'estructura molt ben estudiada. Tots havien llegit els grans clàssics de la literatura tant de la seva terra com grecollatina, i tot i jo no penso que tothom hagi de veure's obligat a llegir tots els clàssics per a escriure si que penso que cal pensar una mica en la forma. Si es vol fer art, l'art també es tècnica i és la fusió de la tècnica i el sentiment el que fa el bon art.

Espero esperançat que se segueixin fent bones pel·lícules, bons llibres, bon art, perquè és en el delit de l'art on les persones podem trobar un dels més grans plaers de la nostra vida.

Contacte

Si voleu res podeu escriure'm al meu correu personal:

claudi_bach@hotmail.com